BELL SOMRIURE - Rosa Sanahuja

​     

Cada dia ben d’hora al matí,

quan arribo amb la barca cap al port,

es passeja coqueta,

no em gossa ni mirar.

​​

Que tindrà aquell somriure d’especial

i aquells dos ullets blaus com el mar,

que només penso en ella,

estic enamorat.

​

Com cada dia a aquesta hora

sortim per anar a pescar,

és vespre i fa bonança

per anar a gronxar-se a la mar.

​

I mentre la barca salla,

embadalit miro el mar.

Em diuen: «Eh noi, que et passa?»

«No res, estic somiant!»

​

I és que la mar se’m reflexa

una imatge cada nit,

és la cara de la noia

que em fa embogir de neguit.

​

Desitjo tornar-la a veure

un cop més aquest matí,

jo sé que ella m’espera

perquè també pensa en mi.