EL CORN MARÍ - Joan Martínez

​     

Sota la llum d'una petita llàntia

amb la mare estrenyent-la en el seu pit   

una nena, molt petita, cega i bruna,

agafava amb la mà un corn marí.

 

“Un cargol del fons del mar -va dir sa mare-,

és un regal que la natura ens ha donat.

Si el que vols és escoltar la veu del pare,

aquí dintre, filla meva, el sentiràs”.

 

Escolta el mar

en el fons d'un corn marí.

Sent la remor

de la barca navegant

i del pare, que cantant,

aviat tornarà a ser aquí.

 

Escolta el mar

els dies que tinguis por.

Els sons del mar

sentiràs i et diran

que el pare ja està arribant

per tornar a fer-te un petó.

 

La nineta enjogassada li somreia,

i a l'orella s'acostà aquell cargol,

va sentir com una veu molt llunyana

li cantava des del mar una cançó.